Fa temps que passegen, amb èxit, aquest recital a dues veus pel territori de caus poètics del país. I Jaume C. Pons Alorda ho anuncia només començar, amb una mesura majestuosa, però encara -com dubtar-ho- amb la mateixa èpica de sempre, potser més íntima, igualment punyent i vitamínica: "ens vam adonar que teníem molts dels nostres poemes connectats, i no ho sabíem" i el diàleg a l'escenari de l'Esquerda ho fa ben present. Motius, camps semàntics, idees, connexions que van molt més enllà d'un simple recital a duo. Tot això, i encara molt més.
(continua)
